DIGUEM NO!!!! (Resposta 7)

Resposta a una consulta que em fa la Maria sobre com es pot aprendre a dir "No".

Benvolguda Maria, em planteges una qüestió força espinosa. Dir "no", d'entrada és complicat, pot semblar una conducta pròpia d'una persona negativa i resulta força impopular. Malgrat això, és necessari saber-ho dir davant de situacions abusives, amb les que no estem d'acord o a persones que s'aprofiten de la bona fe d'aquells que saben que no tenen un "no" per resposta.

No estic dient que s'hagi d'utilitzar el "no" com l'excusa perfecte per esquivar qualsevol situació i com a simple tècnica per blindar-se enfront del món sencer. Crec que la negativa ha de ser conseqüent, raonada, ferma i ens ha de servir de suport per ser fidels a les nostres creences morals i salvaguardar la nostra dignitat.

Jo utilitzo -amb èxit- la tècnica de les preguntes: la petició es correspon amb la meva moral? Atempta contra la meva dignitat o la meva acció pot atemptar contra la dignitat d'algú més? Qui m'ho està demanant, estaria disposat a fer-ho? Qui m'ho demana, no pot fer-ho ell? M'ho demana com un favor o té implícita una obligació soterrada? És una cosa necessària o només m'ho demana per "quedar bé" amb un tercer, atribuint-se ell el mèrit?

Segurament pots fer-te més preguntes, però a partir d'aquestes ja pots intuir si es tracta d'una necessitat real -que aquella persona no pot fer ella mateixa- o si simplement es tracta d'un abús de confiança que només té com objectiu treure un benefici amb l'esforç dels altres.

Entenc que es plateja un dilema moral i que, aquells que són bons per naturalesa, prefereixen sacrificar-se i assumir un abús abans de dir "no", però és del tot indispensable saber-ho dir i desactivar aquells que estan acostumats a viure a l'esquena dels altres. Hi ha una dita -segurament inventada pels barruts- que diu "Mentre hi hagi burros, anirem a cavall". No permetis que ningú vagi a cavall teu (no ho interpretis malament).

Un petó molt fort!!!

PS: No et preocupis, no talles cap tema. Aquí tothom hi pot dir la seva.

LA JOIE DE VIVRE (Resposta 6)

Resposta a una consulta que em fa l'Helena sobre on es pot aconseguir la "joie de vivre"

Benvolguda Helena, em planteges una qüestió força complexa i força simple, segons com es miri. La joie de vivre no cal aconseguir-la enlloc. Tots portem a sobre aquesta joia i només cal "despertar-la". Cadascú de nosaltres tenim una manera diferent d'estimular-la i fer que es converteixi en el vidre a través del qual ens mirem la vida. A unes persones li és força útil compartir amb els altres els seus sentiments, fins que algú -amb una frase, amb una paraula, amb un gest o amb una carícia- toquen aquella tecla màgica que fa que es desencalli tot plegat i tornem a veure les coses des de la vessant positiva, alegre i creativa. 

En aquest sentit, no hi ha solucions màgiques i úniques. Només podem posar-ho tot de part nostre per tal d'afavorir el sorgiment d'aquest sentiment. Relativitzar les coses negatives, potenciant-ne el poc de positiu que puguin tenir, és una manera de començar a donar un tomb al nostre estat anímic. Tot, fins i tot la cosa més negativa, té una esquerda que ens permet donar-li la volta i positivar-la. 

En tot cas, la joie de vivre, no cal buscar-la, només hem d'escarbar en el nostre interior i treure-la a la llum.

Un petó mols fort!!!!